La tirania de l’actitud positiva

Al llarg de la història de la humanitat, l’objectiu vital de les persones ha anat canviant. A grans trets, es podria dir que fins la Revolució Industrial, el propòsit de gran part de la població era el d’assolir unes condicions que els permetés sobreviure. A partir d’aquí, un cop es van anar cobrint aquestes necessitats més primàries de supervivència, uns altres objectius i necessitats van anar agafant protagonisme (formar part d’un grup social, tenir una feina que generi satisfacció, sentir-nos estimats, etc.).

Avui en dia ens trobem en una societat on l’objectiu vital principal en moltes persones és el de sentir-se realitzat i assolir la felicitat. D’aquí que hi hagi hagut el “boom” dels llibres d’autoajuda, el coaching o la Psicologia positiva.

No té res de dolent el voler millorar la nostra vida, però haver de ser feliç sigui com sigui i en qualsevol situació pot ser una tirania. Estem acostumats a veure missatges en les xarxes socials o en altres mitjans del tipus: “Si estàs trist, somriu” o “Avui he decidit ser feliç”. Com si el fet de ser feliç fos una opció que qualsevol pot escollir, i amb aquesta facilitat. Per quin motiu ens neguem la possibilitat d’estar tristos?

Quan ens fan una foto, per exemple, el primer que fem inconscientment és posar un somriure. Si no ho fem sempre hi haurà algú que ens recriminarà que estem molt seriosos. És molt curiós observar fotografies antigues, dels nostres avis o anteriors, i mirar quina és la seva expressió. Ens donarem compte que en moltes ocasions no estan somrient, sinó que simplement estan allà sense mostrar cap estat emocional per tal que els facin la foto i prou. No crec que això sigui qüestió que abans no eren feliços, sinó que no hi havia la cultura i la pressió social de mostrar una bona cara.

És per tot això que alguns autors ja comencen a parlar de “la tirania de l’actitud positiva” i dels efectes contraproduents que aquesta pot tenir, ja que si et sents malament per alguna cosa i no pots posar una cara feliç per molt que ho intentis, pots acabar per sentir-te pitjor. No només et sents malament pel que passa, sinó que també et sents culpable per no sentir-te bé.